Urdaibai Biosfera Erreserba » Etnografia » Ermitak

Izena: San Mames.

Kokapena: Kantale auzoan, erret-bidearen eta Romana etxeraino bideratzen duen antzinako galtzadaren ondoan kokatuta zegoen, Matxategi baserri-etxeak gaur egun betetzen duen lekuan hain zuzen ere.

Oharrak: XVII. amaierako Fabrika-Liburuak bere kontabilitatean aipatzen du:

“Iten ciento y treynta y un reales y veinte mrs. que costo el quebrante hecho junto a la ermita de San Mames y su cerradura de vallado”.

1755ean Udalarekin adostutakoaren arabera eliza-kabildoak urtero antolatzen zituen prozesioak ere San Mamesko ermitara heltzen ziren: “En la feria quarta baya dha procesión, y letania desde la Ygª Parroquial a la Hermita de San Mames, sita en la cofradia de Axpe de esta expresada Ante Ygª y dicha la misa, buelba la procesion á la iglesia Parroquial, y termine en ella”.

1793. urtean egindako bisita-auto batean bere artapen-egoera oso txarra dela dio:

“También se visitó la Hermita titulada de San Mames que la cercan las aguas saladas quando hay plena mar; la que se halló sin altar, Efigies, mesa ni otra señal alguna de lugar sagrado, y solo las paredes, y el tejado, y una casa pegante a ella, y por estar informado S.S.I. que no se celebra en dha hermita hace muchos años el santo sacrificio de la misa, y que se tiene como profanada prohivia y prohivio se buelba a usar de ella para cosas sagradas y declarándola como S.S.I. la declaró profanada, daba, y dio licencia en forma para que se pueda servir de casa havitacion, con tal que no se haga en ella establo de animales ni depósitos de inmundicias sobre que celara el cura de dha Yglesia a quien corresponde la citada hermita”.

Francisco Mateo Agiriano elizbarrutiko prelatuak San Mames baselizan ekintza liturgikoak egitea galazi zuen. 1795ko Fabrika-Liburuan aipatzen denez baseliza bota aurreko bisitaldiaren ostean bota egin zen. Eliza parrokialak baselizaren ondoko eraikina eta bere ondasun guztia alokatzen jarraitu zuen. Horrekin, urtero, 22 erreal lortzen zuen. Baina baseliza desagertu zen.

Carmelo Echegarayk, baseliza honen inguruan hauxe dio:

“De la de San Mamés, que ha desaparecido ya, no se sabe sino que debía de estar junto al caserío de Matategui, pues con ese nombre de Matategui se le cita en el inventario de los bienes de la Iglesia de Aspe, hecho el 31 de Diciembre de 1644”.

Urdaibaiko Galtzagorriak © 2017. Kontaktatu gurekin: galtzagorriak@urdaibai.org

Babesleak: Eusko Jaurlaritza, Gernika-Lumoko Udala eta Urdaibai Biosfera Erreserba.